A sa celebració de Nadal, a Eivissa i a Formentera, hi ha un element carácterístic. A sa missa de mitjanit, ses Matines, quan s’ha llegit s’Evangeli, s’aixeca una esquadra de cantadors. Es qui porta es tambor i sa flaula es col.loca davant s’altar, de cara a sa gent. Dos cantadors que duen espasí i castanyoles, es posen un a cada banda, mirant-se. I canten ses “Caramelles de Nadal” (que res tenen a veure amb caramelles que es canten a altres comunitats autònomes).
Aquestes caramelles són una narració del naixement del Bon Jesús, escrites en un eivissenc bastant antic. Són unes estrofes amb aquesta tornada:
Sant goig principal
Que és nat Fill de Déu!
Mare esperital!
Qui em vol oir?
Alternant en les estrofes i a duo amb la tornada, van deixant-se escoltar la flauta i el tambor. Acabades de cantar ses caramelles es fa una repicada de castanyoles i redoblada de tambor
Sa primera de ses estrofes diu:
Fonc lo primer goig
Verge com vós éreu
Verge com vós éreu,
L’humil Fill de Déu
l’àngel vo’n tramet,
diu sant Gabriel.
Missatge cortès
Déu vos saludà
Bendit i promès
Diu que ara vendrà
I s’encarnarà,
Mare, del Fill de Déu,
El Fill de Déu, diu:
Qui em vol oir?
