La ciudad romana de Pollentia

La ciudad romana de Pollentia, se encuentra ubicada en el exterior de las murallas medievales del centro histórico de Alcúdia. Es una de las dos ciudades, la otra fue la actual Palma, fundadas por el cónsul Quintus Caecilius Metellus, jefe de la expedición romana que dominó la isla en el año 123 a.C. El yacimiento ocupa una superficie de unas doce hectáreas y el conjunto incluye el barrio residencial de la Portella, donde las excavaciones han hecho visibles dos calles y diversas casas, y el Foro, plaza pública donde se han descubierto singulares edificaciones como el templo capitolino dedicado al culto imperial. A partir del siglo III d.C. se construyó una muralla de la cual se conservan cien metros. En las afueras de la ciudad, a unos diez minutos a pie, se ubica el teatro romano construido a finales del siglo I d.C. con una capacidad para dos mil personas. La ciudad romana inició su decadencia a partir del siglo IV d.C., especialmente después de las invasiones de vándalos y bizantinos.

Aunque las ruinas de la ciudad eran conocidas desde el siglo XVI, las primeras excavaciones no se realizaron hasta principios del siglo XX, a causa en buena parte de la confusión generada con el nombre de la ciudad ya que se consideraba que la ubicación de la antigua Pollentia tenía que coincidir con la actual Pollença, población vecina que ha conservado esta denominación. Desde el año 1957 un equipo dirigido por A. Arribas, M. Tarradell y D. Woods realiza una campaña anual de excavaciones, patrocinada por The William L. Bryant Foundation. Durante los trabajos se han hecho importantes descubrimientos arqueológicos, como una cabeza de niña de bronce o diversas monedas, que se conservan en el Museo Monográfico de Pol·lèntia. Los hallazgos indican que ésta fue una ciudad rica y refinada, conectada y vinculada económicamente con Roma, Hispania y el norte de África.

Más información: www.pollentia.net

Eivissa, confederada amb Roma

Mentre es romans s'afanyaven a la Península fent conquestes per tot arreu, Eivissa arriba a un acord amb Roma quedant confederada a s'Imperi, d'aquesta manera aconsegueix es major grau d'autonomia permès per ses lleis romanes. Una mica semblant va fer amb ses principals colònies púnicas des continent concedint-los sa ciutadania romana a canvi d'acatar el nou règim. D'aquesta manera Roma controlava ses principals ciutats des litoral hispà.

Durant mig mil·lenni s'Illa havia viscut baix es règim *púnic, amb es seus déus i costums bé mesclats amb s'element indígena, va ser una mica així com una illa estat, dividida i en dues, es camp i sa ciutat. De sa ciutat arribaven i sortien naus amb destinació a tots es punts d'un Mediterrani més lleuger i menys perillós, a poc a poc Roma s'anirà assentant en es tres continents que quedaran units baix un nou i llarg poder imperia, Europa, Àfrica i Àsia es van a entendre amb llengua llatina.

A s'any 25 abans de Crist August guanya ses guerres *cántabres i sa Península Hispànica quedarà dividida en tres províncies: Tarragonina, *Bètica i *Lusitània. Es cercle mediterrani queda tancat, Eivissa segueix autònoma i adaptant-se as nous temps. Estupendes indústries mineres, de *salaçons, vi , pansses i sobretot sa sal, principal riquesa de la Illa, de tal manera era important aquesta indústria que entre es port d'Eivissa i ses Salines hi havia una magnífica calçada *empedrada.

Davall es murs de l'esglèsia de San Miquel bé podria haver-hi un temple a *Balat esposa de *Baal o déu de ses tempestes i de s'agricultura, es Senyor, i per tant *Balat és sa Senyora des camps, deessa de s'agricultura, en àrab Beleu és sa terra, es camp (van tenir un fill, *Aliyan, que juntament amb son pare van lluitar contra *Mot, Déu de sa sequera i es món inferior), sa seua equivalència a *Cartago seria *Amón, d'aquí *Baal *Amón s'esposa de sa qual en cartaginès seria *Tanit. *Melkart en sa versió de Tir amb sa seua esposa *Astartes que para els grecs serà Venus amb Zeus, o *Cibeles amb Júpiter en moltes parts d' *Hispania. *Baal va ser en els seus orígens un déu *cananeo i a Israel ho va introduir el rei *Acab construint un temple a aquest déu a *Samària per a complaure a sa seua esposa fenícia *Jezabel… li va costà molt car, segons La Bíblia.

NOTA: En temps islàmics el turó on està l'església de San Miguel era anomenat Balad i *Balafi a Sant Llorenç és un altre toponímic relatiu a aquest culte .

Traducido y copiado de apocapoc

Galifardeu

JOAN PLA

PUPUT I ANGELOTS

ANTES, NOS abrumaban con el «desfile de la victoria» y nos embaucaban, diciendo que hablar catalán, vasco o gallego era rebajar nuestra categoría social. Padecíamos la consigna: «Hablemos la lengua del imperio». Antes, desfile de la victoria. Ahora, por contra, «desfile de la derrota», con lamentaciones agónicas de lo mal que cuidan nuestra lengua los dos grandes partidos de España. Leo en el semanario «Felanitx» una soflama que incita a no bajar la guardia, frente a determinados individuos que combaten, desde sus trincheras democráticas de libertad, todo lo que huela a catalán. Se queja el semanario de mi pueblo de que, de los 18.000 censados, sólo 100 acudieron al mencionado desfile, donde casi todos eran infantes en edad escolar. Para no perder la gracia y la sal del idioma felanigense, el autor de la soflama, nos azuza contra los «galifardeus» que envenenan el proyecto catalanista, pero, de cada cien, noventa mallorquines ignoran el significado del vocablo «galifardeu». Veamos el diccionario: Galifardeu significa: «Home o noi temible per la seva corpulència, males intencions, manca de seny o qualsevol altra causa. En castellano. Tunante». Idò!

El Mundo