On Sissi troba un alma germana.

Foto: Templet de Son Marroig
Manuel Lacomba

Text: Thomas Fitzner / Assessorament lingüístic: Àngels Àlvarez | Valldemossa,

Dels molts personatges que arribaren a formar part del paisatge de la Serra de Tramuntana, un dels més pintorescos era sens dubte l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Una neboda seva el descrigué així: "Viu com un pagès, sols porta sandàlies i pantalons de tela amples. La seva pell, cremada pel sol, és de color vermell coure. Treballa sense parar al seu jardí paradisíac i a les seves formoses vinyes."

Lluís Salvador, certament, lluïa un estil poc habitual entre els nobles de l'època. Un dia una família noble mallorquina el convidà a sopar, tot i que prèviament li feren entendre que calia que es vestís d'acord amb el seu rang. Així doncs, quan aparegué vestit amb l'uniforme d'arxiduc va causar una gran sorpresa. Molt contents estaven els amfitrions fins que se serví la sopa, moment en què Lluís Salvador, davant la mirada estupefacta dels presents, l'abocà dins les butxaques i a continuació s'aixecà i proclamà: "Han convidat la meva vestimenta, no a mi. Ara la meva vestimenta ha sopat i ja puc anar-me'n."

Podríem aventurar, fins i tot, que aquest noble fou un precursor dels hippies si no fos per una labor meticulosa d'investigació que el portà a escriure -conjuntament amb tot un equip d'artistes i ajudants- una obra etnològica sobre l'arxipèlag que és una referència per als historiadors fins avui en dia.

Profundament enamorat de la bellesa de la Serra, es convertí en propietari i protector de bona part de la costa nord entre Deià i Valldemossa. D'altra banda, la Tramuntana el protegia a ell, per tal com es convertí en el seu refugi lluny de les normes i cerimonials als quals es veia sotmès quan residia a l'imperi austrohongarès, governat pel seu familiar l'emperador, un Habsburg com ell.

A Mallorca, l'Habsburg Lluís Salvador havia creat un imperi dels plaers senzills

Però justament pel fet de ser tan diferent es convertí en confident i bon amic d'un altre membre d'aquesta família: l'emperadriu Elisabet, coneguda com a Sissí, que vingué a visitar Lluís Salvador en tres ocasions, habitualment d'incògnit. Fou a finals del segle XIX. En una de les seves estades visità s'Estaca, avui propietat de Michael Douglas i Catherine Zeta-Jones. Allà es trobà amb Catalina Homar, adorada per l'arxiduc, una al·lota mallorquina de família senzilla que de segur posseïa un carisma tan potent com el paisatge que els envoltava. Un testimoni descriu aquest moment que compartiren l'esposa de l'emperador austríac i la jove, filla d'un fuster, de família de pagesos mallorquins: "Les dues dones conversaren com si es coneguessin de sempre."

L'esposa de l'emperador i la filla del fuster conversaren com si fossin velles conegudes

Sissí recorregué a peu alguns dels camins de la Serra de Tramuntana que avui formen part de la xarxa senderista i, amb Lluís Salvador al seu costat, somià amb aquesta llibertat d'esperit que la Tramuntana
aconsegueix transmetre. Alguna vegada acompanyà l'arxiduc a un esdeveniment social al Casal Solleric a Palma, però sense donar el seu nom vertader.

Les vinyes que hem esmentat a l'inici del relat, on tant li agradava treballar a Lluís Salvador, produïen uns vins que agradaven -i molt- a uns quants. El moscatell i la malvasia de s'Estaca, elaborats sota la supervisió de la molt capaç Catalina Homar, aconseguiren premis en exposicions a Barcelona, Madrid, París i, fins i tot, a Chicago. És possible que d'alguna manera portessin la màgia de la Tramuntana dintre seu, la mateixa màgia que captivà un arxiduc defugit de la seva posició social i d'una emperadriu que trobava la pau a la Mediterrània. Personatges històrics que per uns moments aconseguiren escapar a les pàgines de la història per viure la felicitat de les coses senzilles. Tan senzilla com és la bellesa d'aquest paisatge fet per ensenyar-nos a somiar.

Diari de Mallorca

Sant Antoni de Portmany

Sant Antoni de Portmany és un municipi de l'illa d'Eivissa , que avui està de festa.
Eivissa va ser fundada pels cartaginesos l'any 654 abans de crist. Però es sap que ja estava poblada d'abans. Una prova d'aquest fet és el poblat de sa Caleta a Sant Josep i moltes altres restes arqueològiques. Concretament a Sant Antoni i a Sant Rafel es trobaren pintures púniques dins sa Cova des Vi i una destral de bronze a Sant Rafel a sa finca de sa Bassa Roja.

Els púnics (fenici-cartaginesos) utilitzaven el port de Sant Antoni, que l'anomenaven Portmany, per traslladar moltes coses, pescaven i salaven es peix per conservar-lo. Vivien a cases disperses per la vila, i prop de ses cases enterraven es morts. Hi ha historiadors que pensen que on està ubicada la capella de Santa Agnès abans era un santuari dedicat a la deessa cartaginesa Tanit. A una finca de Sant Antoni (can Rova de Baix) s'han trobat restes de lo que era una fàbrica de ceràmica que produïa a més de plats i gerres, àmfores per dur oli, vi, peix salat, figues seques, i tota casta d'aliments que es produïen a l'illa, i també altres utensilis de fang. Els cartaginesos tenien animals per treballar sa terra i pel seu consum alimentici.

Més envant arribaren els romans i a Portmany l'anomenaren Portus Magnus, els pocs romans que quedaren a viure ho van fer amb els púnics. Vivien a cases disperses dedicant-se a la pesca, agricultura, ramaderia i a treure profit des bosc.

Fa més de 1000 anys arribaren els moros , procedents del nord d'Àfrica, es seu llenguatge es va mesclar amb es púnic (una espècie d'arameu) i és llatí des romans, donant lloc a s'eivissenc. Una llengua molt pareguda a totes ses que hi havia llavors per tots els indrets. Es moros feren molt a Sant Antoni, i a totes parts, per s'agricultura, fent sinis, safareigs, sèquies, aljubs, ses feixes des pla de Portmany i, construïren molins per moldre gra . Seguint sa tradició marinera púnica es continuaren fent embarcacions emprant sa madera de pi. A Eivissa hi havia una gran cultura, com ho demostra el fet de que d'aquest temps data es primer poeta conegut eivissenc anomenat Idris, però que era conegut per Al-Andalus i per tot com AL-Sabini, ja que identificaven el seu lloc d'origen, Eivissa, com un lloc on hi havia moltes savines. Des moros mos han quedat moltes paraules, de toponímia, d'herbes, de plantes, etc...
El 8 d'agost de 1235 arriben a Eivissa les tropes del rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor, comandades per Pere de Portugal, Guillem de Montgrí i Nunó Sanç, fet que suposarà l'adopció de la religió cristiana i conqueriren s'illa sense massa impediments. Sa gent era pacífica, vivia a cases disperses i domés mataren en es quatre moros de Vila, capital. Ses tropes que acompanyaven el rei Jaume d'Aragó procedien de molts diversos indrets, i parlaven de diferents maneres, totes parescudes i per tant similars a la llengua molt púnica que es parlava a s'illa. S'illa estava dividida pels moros en cinc comarques: Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb. Es tres conqueridors Pere de Portugal, Guillem de Montgrí i Nuno Sanç es van repartir el territori extramurs de la vila mantenint quatre divisions i repartint la cinquena entre les altres quatre. Eren tres, l'altre part naturalment era pel rei Jaume I d'Aragó, El conqueridor qui es quedà la part de la ciutat d'Eivissa, la capital. El repartiment i els límits territorials estan recollits al Memoriale divisionis: el Quartó de Santa Eulària, el Quartó de Balansat, el Quartó de ses Salines i el Quartó de Portmany. El Quartó de Portmany comprenia antigament es poble de Sant Antoni i també Sant Mateu d'Albarca, Santa Agnès de Corona , Sant Agustí des Vedrà, Sant Josep de Sa Talaia, Es Cubells i una part de Sant Rafel.

A partir d'aqui Eivissa es convertí amb un feudo de l'arquebisbat de Tarragona, molts capataços de Tarragona venguéren a controlar i cobrar els impostos , delmes, etc..als eivissencs, va suposar un empobriment considerable ,tant economica com culturalment, pels eivissencs estar en mans dels senyors feudals, als quals havíem de pagar i pagar i a canvi de pocs aventatges.

L'any 1715 el rei Felip V de Borbó, va decretar el Decret de Nova Planta, en virtut dels quals s'aboliren els Furs i Constitucions dels territoris de sa Corona D'Aragó i es canvià l'organització territorial de la Monarquia Hispànica i el rei , volguent fer com havien fet a França, va decretar que tots els documents oficials, que fins a les hores a la Corona d'Aragó s´escrivien indistintament en llatí, en castellà i en català ( ses tres llengües, per altre part, molt semblants en aquella època), d'ara envant es farien en llengua castellana.

Al segle XVIII, el bisbe Manuel Abad i Lasierra, reorganitza la distribució territorial, creant un poble per a cada parròquia i agrupant ses cases, per això donaren un solar poro de s'església i un terreny per a agricultura. Així sorgí es poble de Sant Antoni de Portmany. Al segle passat es té notícia de que a Sant Antoni hi ha ja unes vint cases prop de l'església, que al municipi hi viuen unes 700 famílies. Es començen ses primeres escoles públiques i sa carretera de Vila a Sant Antoni.