Sant Antoni de Portmany

Sant Antoni de Portmany és un municipi de l'illa d'Eivissa , que avui està de festa.
Eivissa va ser fundada pels cartaginesos l'any 654 abans de crist. Però es sap que ja estava poblada d'abans. Una prova d'aquest fet és el poblat de sa Caleta a Sant Josep i moltes altres restes arqueològiques. Concretament a Sant Antoni i a Sant Rafel es trobaren pintures púniques dins sa Cova des Vi i una destral de bronze a Sant Rafel a sa finca de sa Bassa Roja.

Els púnics (fenici-cartaginesos) utilitzaven el port de Sant Antoni, que l'anomenaven Portmany, per traslladar moltes coses, pescaven i salaven es peix per conservar-lo. Vivien a cases disperses per la vila, i prop de ses cases enterraven es morts. Hi ha historiadors que pensen que on està ubicada la capella de Santa Agnès abans era un santuari dedicat a la deessa cartaginesa Tanit. A una finca de Sant Antoni (can Rova de Baix) s'han trobat restes de lo que era una fàbrica de ceràmica que produïa a més de plats i gerres, àmfores per dur oli, vi, peix salat, figues seques, i tota casta d'aliments que es produïen a l'illa, i també altres utensilis de fang. Els cartaginesos tenien animals per treballar sa terra i pel seu consum alimentici.

Més envant arribaren els romans i a Portmany l'anomenaren Portus Magnus, els pocs romans que quedaren a viure ho van fer amb els púnics. Vivien a cases disperses dedicant-se a la pesca, agricultura, ramaderia i a treure profit des bosc.

Fa més de 1000 anys arribaren els moros , procedents del nord d'Àfrica, es seu llenguatge es va mesclar amb es púnic (una espècie d'arameu) i és llatí des romans, donant lloc a s'eivissenc. Una llengua molt pareguda a totes ses que hi havia llavors per tots els indrets. Es moros feren molt a Sant Antoni, i a totes parts, per s'agricultura, fent sinis, safareigs, sèquies, aljubs, ses feixes des pla de Portmany i, construïren molins per moldre gra . Seguint sa tradició marinera púnica es continuaren fent embarcacions emprant sa madera de pi. A Eivissa hi havia una gran cultura, com ho demostra el fet de que d'aquest temps data es primer poeta conegut eivissenc anomenat Idris, però que era conegut per Al-Andalus i per tot com AL-Sabini, ja que identificaven el seu lloc d'origen, Eivissa, com un lloc on hi havia moltes savines. Des moros mos han quedat moltes paraules, de toponímia, d'herbes, de plantes, etc...
El 8 d'agost de 1235 arriben a Eivissa les tropes del rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor, comandades per Pere de Portugal, Guillem de Montgrí i Nunó Sanç, fet que suposarà l'adopció de la religió cristiana i conqueriren s'illa sense massa impediments. Sa gent era pacífica, vivia a cases disperses i domés mataren en es quatre moros de Vila, capital. Ses tropes que acompanyaven el rei Jaume d'Aragó procedien de molts diversos indrets, i parlaven de diferents maneres, totes parescudes i per tant similars a la llengua molt púnica que es parlava a s'illa. S'illa estava dividida pels moros en cinc comarques: Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb. Es tres conqueridors Pere de Portugal, Guillem de Montgrí i Nuno Sanç es van repartir el territori extramurs de la vila mantenint quatre divisions i repartint la cinquena entre les altres quatre. Eren tres, l'altre part naturalment era pel rei Jaume I d'Aragó, El conqueridor qui es quedà la part de la ciutat d'Eivissa, la capital. El repartiment i els límits territorials estan recollits al Memoriale divisionis: el Quartó de Santa Eulària, el Quartó de Balansat, el Quartó de ses Salines i el Quartó de Portmany. El Quartó de Portmany comprenia antigament es poble de Sant Antoni i també Sant Mateu d'Albarca, Santa Agnès de Corona , Sant Agustí des Vedrà, Sant Josep de Sa Talaia, Es Cubells i una part de Sant Rafel.

A partir d'aqui Eivissa es convertí amb un feudo de l'arquebisbat de Tarragona, molts capataços de Tarragona venguéren a controlar i cobrar els impostos , delmes, etc..als eivissencs, va suposar un empobriment considerable ,tant economica com culturalment, pels eivissencs estar en mans dels senyors feudals, als quals havíem de pagar i pagar i a canvi de pocs aventatges.

L'any 1715 el rei Felip V de Borbó, va decretar el Decret de Nova Planta, en virtut dels quals s'aboliren els Furs i Constitucions dels territoris de sa Corona D'Aragó i es canvià l'organització territorial de la Monarquia Hispànica i el rei , volguent fer com havien fet a França, va decretar que tots els documents oficials, que fins a les hores a la Corona d'Aragó s´escrivien indistintament en llatí, en castellà i en català ( ses tres llengües, per altre part, molt semblants en aquella època), d'ara envant es farien en llengua castellana.

Al segle XVIII, el bisbe Manuel Abad i Lasierra, reorganitza la distribució territorial, creant un poble per a cada parròquia i agrupant ses cases, per això donaren un solar poro de s'església i un terreny per a agricultura. Així sorgí es poble de Sant Antoni de Portmany. Al segle passat es té notícia de que a Sant Antoni hi ha ja unes vint cases prop de l'església, que al municipi hi viuen unes 700 famílies. Es començen ses primeres escoles públiques i sa carretera de Vila a Sant Antoni.