El català a les Balears

Corria l'any 1979, eren moments de canvi, moments de llibertats. Pero al mateix temps, moments de traicio.
I va ser en este moment, quan en Mallorca apareix la figura de Josep Francesc Conrado de Villalonga, un advocat, llicenciat en la universitat de Madrit, com a Conseller de Cultura i Educacio per UCD, despres, aixo si de ser membre de l'Academia de Belles Arts de Sant Sebastia de Palma, i delegat del Real Patrimoni i conservador del Palau de l'Almudaina.
Est home, ex delegat general en balears, i ex subdirector de "la Caixa", va ser l'encarregat de fer el primer decret de bilingüisme durant la preautonomia.
Ell mateix, va ser el culpable de que a dia de hui, en Mallorca se parle Català.
Segons paraules propies, "...este decret era la qüestió mes important, Per a redactar-lo, me'n vaig anar dos dies a Menorca, a un hotel, i vaig prendre la decisio de que es tenia que denominar la llengua com a català, tinent absolut respecte per les modalitats de cada Illa." O siga, que este decret de bilingüisme, era lo mes important... ¿Per a qui?, per que si fora tant important per als Balears, crec que hagueren buscat a un grup de filolecs preparats per a tal decret, no soles a un advocat,que havia estudiat damunt en Madrit, i que fins al 1996 no pogue acabar el doctorat en dret. I sobre tot, un home, que per a redactar este decret, llunt de estudiar-lo, i discutir-lo en els autentics filolecs, inclus en el decà, que defenia Sa Lengo en la RAE, es tancà dos dies en un hotel de Menorca . ¿per a que?¿ per a parlar en la part interesada?¿Qui seria la part interessada en eixe tema? la part que considerava tant important el decret.
Per que com podem continuar llegint "... Hui açò no heu discutix ningu ( lo de que la llengua se diu català), pero en eixe moment si se discutia... N'hi havia gent en UCD que no aprovava que la llengua es denominara catalana..." o siga, n'hi havia gent que no defenia esta denominació, pero en Conrado, no va discutir el decret, aixo no, ell se'n va anar a Menorca, a un hotel, i va decidir per ell mateix... ¿Per ell?...

Lo gracios, es que en esta vida, tot acava descobrint-se, com dia ma yaya, si no vols que se sapia... no heu faces.
I aixina, en el propi text, reconeix com "... vaig tindre d'alguna manera el apoyo de socialistes i comunistes: dient que me quedava curt..." si efectivament, els mateixos que en Valencia volien denominar Català al Valencià, els mateixos socialistes i comunistes, que feren un flac favor al seus votants, i que entregaren els dos Regnes a mans del PP totalment. Uns socialistes i comunistes, que com en Valencia havien segut educats i convertits en Catalunya dins del Pancatalanisme mes radical.
Pero... seguim en el tio Conrado, quedava soles un cap per lligar, si si duya terme este pas, el català, "... no podia ensenyar-se de forma voluntaria... deuria ser una asignatura obligatoria"
Aixina, ya estava tot, havia fet doble carambola, havia introduït el català dins de les Balears, i damunt, l'havia fet obligatori. Ara soles quedava, que en Madrit, en una majoria meninfot, i una influencia total vasca i catalana, s'aprovaria definitivament l'Estatut, aixo si, deixant passar lo que els convenia, i matant per a sempre Sa Lengo Balea.
La recompensa, puig ya l'hem dit, despres d'uns anys, el tio Conrado, passà a a formar part de "la Caixa", despres va ser delegat, subdirector... O siga, els verdaders interessats pagaven generosament la faena al seu manat. Per fi, quant la faena estava feta, Conrado ya podia descansar en les oficines de "la Caixa", ya no quedava faena per fer. Llunt de lo que passà en Valencia, tot va ser molt rapit i confus, no n'hi hague temps per a protestar, tot va eixir que ni furtat.

Espere tio Conrado, que els seus votants Balears, i totes les restants generacions li paguen com soles voste mereix el que en Balears, no parlen Sa Lengo, si no que parlen un infecte dialecte Barceloni sense historia ni arrels en les illes.

Vía Aledeua